dijous, de febrer 08, 2007
Dues tradicions liberals
Dues tradicions liberals
Els debats polítics quan fan entrar en joc valors referits a la moralitat personal provoquen un trencament en les files de la dreta entre dues tradicions del discurs liberal. Una tradició del discurs que valora l'autonomia personal com a mitjà per assolir uns fins que són externs a aquesta autonomia –la veritat, la felicitat, la bé comú...-. Una altra tradició, que creu que l'autonomia personal és una finalitat en si mateixa i que no existeix cap bé moral fora del valor d'escollir lliurement –els actes volitius dels homes són l'origen del valor moral de les realitats i dels comportaments- .
En el primer cas és possible debatre racionalment –amb regles impersonals i deixant de banda la naturalesa de les categories universals- sobre com assolir uns fins i sobre la racionalitat de certes conductes en relació a aquests fins. Podem discutir sobre els fins i sobre els mitjans. Tot i que és possible que no estiguem d'acord ni en la definició i ordenació dels primers ni en la selecció i combinació dels segons. No coneixem la veritat sobre l'home en la seva integritat, i ens movem amb visions limitades, que malgrat aquesta deficiència, ens permeten avançar en el coneixement del que som.
En el segon cas, el debat moral és impossible. Si tot és exercici de la voluntat –jo vull tenir fills, jo tinc dret a tenir fills; jo estimo a aquesta personal del meu mateix sexe, jo tinc dret a formar un matrimoni amb ell; jo vull matar-me, jo tinc dret a matar-me...- és un valor moral no perquè s'ajusti amb major racionalitat a un determinats fins, sinó perquè és la conseqüència d'una elecció lliure. Donat que totes les voluntats valen igual, el debat moral terminarà convertit en un debat retòric que té com a finalitat moure voluntats en suport d'una causa. Moure voluntats amb el sentiment i la passió més que no pas amb la racionalitat. I això fa que qualsevol debat moral esdevingui una bronca política que té per finalitat derrotar a l'adversari, no descobrir la veritat avançant plegats en la compartida il·luminació d'un món on els llums i les ombres es troben barrejades.
Això explica perquè hi ha dues ànimes a la política europea, que trenquen de forma transversal a les esquerres i a les dretes.
