diumenge, de febrer 18, 2007
El PP i la memòria històrica
La història entesa com a exercici crític i responsable, sense maniqueismes ni reconstruccions a mida, és el que va permetre l'èxit de la transició espanyola i la recuperació pacífica de les llibertats democràtiques i de les institucions de l'autogovern de Catalunya. Una recuperació possible gràcies a la voluntat d'uns líders que, haguessin viscut o no l'horror indescriptible de la nostra guerra civil, varen expressar una voluntat de reconciliació, de tancar ferides i de mirar al futur.
La història és mestre de la vida i els pobles que no comprenen ni entenen la seva història, sovint estan condemnats a repetir-la. No hi ha res de dolent en fer commemoracions acadèmiques, històriques o culturals. Però el que proposa el Tripartit amb la seva Memòria Històrica no té res a veure amb la Història, sinó que respon a la voluntat de les esquerres de destruir la legitimitat a la transició democràtica.
El Partit Popular es va comprometre en la condemna sense complexes ni ambigüitats del Cop d'Estat del 18 de juliol de 1936 i de la dictadura franquista, en els termes expressats en l'acord de la Comissió Constitucional 20 de novembre de 2002, que va acordar per unanimitat. Ho va fer quan tenia majoria absoluta i amb el suport de tots els partits amb representació parlamentària.
Aquella declaració deia que "nadie puede sentirse legitimado, como ocurrió en el pasado, para utilizar la violencia con la finalidad de imponer sus convicciones políticas y establecer regímenes totalitarios contrarios a la libertad y a la dignidad de todos los ciudadanos, lo que merece la condena y repulsa de nuestra sociedad democrática" i reconeixia "el deber de nuestra sociedad democrática de proceder al reconocimiento moral de todos los hombres y mujeres que fueron víctimas de la guerra civil española, así como de cuantos padecieron más tarde la represión de la dictadura franquista (...) "evitando, en todo caso, que sirva para reavivar viejas heridas o remover el rescoldo de la confrontación civil".
Si el Tripartit hagués anat per aquesta direcció el consens no seria gens difícil. Però el Tripartit el que vol és altra cosa. El que vol és confrontar greuges d'uns contra els altres: ressuscitar, en definitiva, les dues Espanyes que varen congelar als espanyols dels que parlava Machado en el seu conegut vers.
--
laveudecatalunya@gmail.com
