dijous, de febrer 15, 2007
Els somnis de l’aeroport del Prat
Els somnis de l'aeroport del Prat
Els nacionalistes catalans, amb el suport de la bona classe burg esa local, en volen fer creure que la condició subsidiària i depenent de l'aeroport del Prat r especte del de Barajas és el resultat d'una conspiració espanyolista. La realitat és altra, com demostraré a continuació.
La majoria de les grans companyi es aèries concentren els seus serveis de Hub transcontinentals a un aeroport. Per exemple, Delta ho fa a Nueva York i US Airways a Filadèlfia. A Europa, Lufthansa, que és la principal empr esa del grup Star Alliance, concentra el seu Hub transcontinental a Frankfurt. Air France ho fa a París. I a Espanya l es companyies fan exactament el mateix.
Alguns comentaristes –com Germà Bel o Ramon Tremosa- comparen Barcelona amb Milà, i afirmen que si Milà té condició de Hub transcontinental, Barcelona hauria de tenir el mateix tracte. Hi ha una confusió. Milà en relació a Roma no és el mateix que Barcelona en relació a Madrid; al menys no en el camp econòmic. Milà és la capital econòmica d'Itàlia i té molt més p es que Roma en la creació de riques a. En canvi, a Espanya, no podem afirmar que Barcelona sigui la Milà d'Espanya, perquè Madrid té un pes en l'economia espanyola superior al que té Roma en l'economia italiana.
La burgesia catalana pot organitzar f estes de prot esta –subvencionades amb els nostr es impostos- però el que no aconseguiran és canviar la lògica de les companyi es. Un exemple. Spanair –que forma part del grup Star Alliance- ha manifes tat la seva voluntat d'instal·lar-se en la nova terminal sud del Prat, per fer del nostre aeroport un aeroport Hub. El que no diuen és que, si mirem l'es tratègia global de Star Alliance, el més probable és que aquesta condició de Hub estarà subordinada a la del Hub central del grup que està a Frankfurt. Potser alguns prefereixen ser subsidiaris de Frankfurt abans que de Barajas (els mateixos que d esprés es queixen en el tema de l'Opa a End esa).
Al món els hubs intercontinentals es concentren en un es localitzacions molt concretes. La r esta d'aeroports, com a màxim, poden aspirar a tenir alguna participació, molt limitada, en vols transcontinentals direct es. Però sempre serà una participació menor. Per la simple raó que les companyies tenen com a raó de ser guanyar diners i no satisfer les necessitats d'auto estima de cap territori.
I el que no seria acceptable –entre d'altres raons per la legislació europea- seria subvencionar de forma sistemàtica a aquest es companyies per mantenir vols transcontinentals que per si mateixos no són rendibl es. Potser així fem la vida més còmoda als executius catalans que fan servir aqu ests vols, però crec que el país té altres prioritats com és millorar l'atenció a la majoria de catalans que no fem servir vols transcontinentals. Però és evident que aqu esta gran majoria no està repr esentada pels organismes de la nostra societat civil, tant dedicada a confondre els inter essos de certa burgesia amb els inter essos de tots els catalans.