diumenge, de febrer 11, 2007
Ens hem fet mal.
Ens hem fet mal.
Abans de l'aprovació del nou Estatut pels Parlaments de Barcelona i Madrid i pel posterior Referèndum, vaig escriure a aquest mateix diari un article on afirmava que aquest procés trencaria de forma profunda els fonaments constitucionals del nostre Estat.
I això és el que ha passat. Una vegada unes Corts Generals sortides d'un escenari tant excepcional com foren els atemptats terroristes del 11-M del 2004, varen aprovar un Estatut que afirmava que Espanya ja no era la única Nació al territori Espanyol, amb tot un seguit de normes que reforçaven aquest gir cap a l'Estat plurinacional, era inevitable el xoc frontal entre dues formes d'entendre Espanya –com a Nació o només com a Estat- i que aquest xoc es traslladés al Tribunal Constitucional.
I vaig dir que una vegada plantejat el problema de la constitucionalitat o no de la definició d'Espanya com a Nació o com Estat plurinacional la cosa la cosa no tindria solució de consens. Perquè són dues visions incompatibles que afecten als fonaments de la nostra democràcia.
Pensar que aquest debat acabaria al Tribunal Constitucional era somniar truites. Perquè tant si el TC afirmava que el nou Estatut era constitucional com si afirmava que no ho era o feia una lectura restrictiva, la crisi constitucional seria inevitable. En un cas, la Constitució seria insuficient pels que defensem que Espanya és la única nació, en l'altra pels que creuen que Espanya és una nació de nacions o un Estat plurinacional. Per un costat o per l'altra, o pels dos alhora, el debat de la reforma s'ha instal·lat. El que vol dir que la Constitució de 1978 ha envellit de cop i que tot pot ser qüestionat i que tots faran les seves pròpies propostes. Propostes que no necessàriament han d'anar en direcció al que volen els nacionalistes catalans. Perquè posats a comptar, a Espanya –que és la única realitat nacional sobirana- som majoria els que creuen que la única nació és Espanya. I aquest és un joc que es juga a tota Espanya, no només als territoris on els nacionalistes són majoria.
