diumenge, de febrer 18, 2007

 

Les preguntes que no respon ni IC ni ERC

 

Les esquerres catalanes s'han capficat en convertir la II República en un precedent del que avui és una democràcia liberal avançada. I fer això no té res a veure amb condemnar la guerra civil o el franquisme. Perquè una cosa és condemnar el cop militar contra la República i altra santificar el règim republicà o als adversaris de l'aixecament militar del 18 de juliol.

 

Podem glorificar un règim polític que va cometre violacions dels drets fonamentals abans del 18 de juliol de 1936, com fou la dissolució dels jesuïtes o prohibició de l'ensenyament als religiosos?.  

 

Hem d'oblidar la insurrecció contra la legalitat republicana que va protagonitzar ERC el 6 d'octubre de 1934, amb el suport del PSOE? Hem d'oblidar totes les barbaritats que ERC i el PSUC –avui IC- varen cometre en nom de la revolució i de la causa republicana?

 

Podem parlar de democràcia quan -al març de 1934- el Govern d'ERC fa una Llei per acomiadar als funcionaris sense justificació de causes, per declarar no executables les sentències dels tribunals que havien ordenat la reposició de funcionaris il•legalment desposseïts del seu càrrec, per exonerar de responsabilitat als judicialment condemnats al pagament de responsabilitats per aquests conceptes.   

 

Podem parlar de democràcia quan ERC va arribar a l'extrem de prohibir als tribunals de justícia que acceptessin recursos sobre aquestes matèries, deixant als funcionaris sense la menor tutela judicial.  

 

Podem parlar de democràcia quan el Govern de Lluís Companys decreta "la destitució de tots els regidors dels partits no afectes al Front Popular i ordenà llur substitució per militants dels partits d'esquerres" eliminant a l'oposició al Front Popular de la vida democràtica municipal. Com va depurar a tots els funcionaris que no eren afectes al Front Popular, arribant-se a rebaixar les pensions de persones conegudes per les seves idees conservadores.

 

Podem parlar de democràcia quan es van assassinar 19 diputats de la Lliga Catalana, sense respectar cap procediment judicial ni la seva immunitat parlamentària?

 

Podem parlar de democràcia si recordem –les xifres són del llibre "Violència i repressió a la reraguarda catalana" Josep Solé i Sabaté i Joan Villarroya- quan a la nostra reraguarda republicana es varen matar sense cap judici ni garanties unes 8000 persones?.

 

 

Podem parlar de democràcia quan les institucions parlamentàries estan suspeses, amb un Parlament de Catalunya que només es va reunir cinc sessions, la darrera de les quals tingué lloc l'1 d'octubre de 1938?

 

Hem d'oblidar que un Conseller de la Generalitat, Andreu Nin, Conseller de Justícia del Govern de Lluís Companys, fou segrestat per la policia política republicana i posteriorment assassinat sense cap judici, després de ser torturat en una presó privada de la NKVD a Alcalá de Henares   Recordin el documental "L'operació Nikolai" de Dolors Genovès i Llibert Ferri?

 

Molts republicans defensaven la democràcia i varen morir per la democràcia. Però no tots defensaven el mateix. Molts dels defensors de la República –i podeu llegir Homenatge a Catalunya de George Orwell-   volien fer de Catalunya i d'Espanya el que després varen conèixer, després de la II Guerra Mundial, els països de l'Est d'Europa: una democràcia popular que hauria tingut de democràcia el mateix que la democràcia orgànica de Franco.  

 

Jo prefereixo recordar les paraules de Manuel Azaña del  seu discurs, pronunciat el 18 de juliol de 1938, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, amb ocasió del segon aniversari del començament de la guerra: "Paz, piedad y perdón"; és a dir, reconciliació entre les dues Espanyes per conviure en pau i llibertat.  

 

laveudecatalunya@gmail.com



--
laveudecatalunya@gmail.com

Comments:
Opino que la unió de Catalunya amb Espanya ens convé per les següents raons:

I. EL CASTELLÀ, LLENGUA GLOBAL

Espanya dóna a Catalunya el castellà, llengua comuna de comunicació, relació i intercanvi internacionals parlada per més de 420.000.000 de persones.

II. ESPANYA, PAÍS DE PRESTIGI

Espanya ofereix a Catalunya un nom reconegut i de prestigi internacional, un nom de marca per a l'atracció d'immigrants, turistes, treballadors, empresaris i estudiants.

III. ESPANYA ENGRANDEIX CATALUNYA

1.Projecte comú:

Espanya ofereix a Catalunya un territori de més de 500.000 km2, 45.000.000 de persones i una llengua global, el castellà. Espanya és la millor manera que té Catalunya d'expandir el seu territori i població.

2.Presència mundial:

amb Espanya som presents al món: la Unió Europea i els organismes internacionals, civils i militars, més importants (ONU, OTAN...).

3.Justícia comuna:

amb Espanya aprofitem el seu patrimoni jurídic, els Tractats i Convenis internacionals, els Tractats europeus i tot el dret espanyol ja adaptat al dret internacional.

IV. CARTERA ÚNICA DE DRETS, DEURES I LLIBERTATS

1.Unitat i igualtat territorial i poblacional:

a) Ciutadania comuna:

Espanya dóna un estatut de ciutadania únic i igual sense discriminació per raó del lloc de residència.

b) Normes i recursos bàsics:

Espanya proveeix de normes i recursos estatals fonamentals, mínims, básics i essencials iguals per a tothom a tot el territori espanyol.

2.Unitat en la igualtat en drets, llibertats i responsabilitats:

Espanya dóna un mínim de drets, deures i llibertats universals, i facilita la lliure circulació espanyola de persones, productes, serveis, diners i idees.

3.Unitat en la igualtat en lleis i jutges:

Espanya proporciona un sistema legal i judicial únic i igual, tot facilitant la seguretat i eficàcia del compliment d'una norma comuna igual per a tots els espanyols.

4.Unitat en la igualtat de la solidaritat:

Espanya és un instrument de solidaritat, justícia social i de repartiment equitatiu de la riquesa dins d'Espanya, Europa i el món: compensa els llocs d'Espanya que tenen guanys portant-los als llocs d'Espanya o del món on hi ha necessitat.

V. ECONOMIA D'ESCALA

1.Estalvi en costos:

Catalunya aprofita d'Espanya la seva xarxa d'ambaixades, consolats i altres organismes públics interiors i exteriors, bo i estalviant els elevats costos d'una xarxa pròpia (edificis i personal) que es poden dedicar al benestar i justícia socials catalanes.

2.Unitat de mercat:

Espanya dóna a Catalunya un mercat natural més gran:
- una llengua comuna d'interrelació,
- més beneficis i menys costos, i
- una millor sortida i entrada espanyola de productes, serveis i treballadors.
 
Publica un comentari a l'entrada



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?