divendres, de març 30, 2007
Un 6 d’octubre virtual (martes)
Un 6 d'octubre virtual
La brometa escatològica de la crida independentista d'ERC no tindria més interès si no fos per la desorientació que ha provocat en CiU. Els nacionalistes de CiU han caigut en la temptació de comportar-se com si fossin un partit quebecois –justament quan al Quebec aquests han partit un desastre electoral sense pal·liatius- deixant de banda tota la seva tradició pragmàtica i possibilista.
Els xiquets de Mas tenen una febre sobiranista periòdica que els provoca de tant en tant una mena de convulsions independentistes. Els suposats moderats d'UDC han estat, una vegada més, incapaços de marcar un perfil propi. Més enllà de les paraules de Duran, els diputats d'UDC s'han afegit sense obrir la boca a l'estratègia sobiranista de Mas.
I al final –com va passar al 6 d'octubre- tot ha acabat en un obrir i tancar d'ulls. En aquest cas sense necessitat de disparar un tret. La bogeria independentista s'ha enfonsat en el més clamorós ridícul, amb una ERC trencada internament en el seu liderat, amb uns dirigents que no saben si tenen més por a les seves bases o a la possibilitat que els socialistes els tornin a deixar sense càrrecs i sous. Però el més preocupant és la bogeria de CiU. Aquests es pensen que els seus votants són independentistes. Potser una part ho són, però centrar-se en competir amb ERC per aquests votants és un mal negoci. No són tants. I a més les tendències demogràfiques no indiquen que vagin a més. Per la senzilla raó que els nous immigrants, sobre tot els d'origen europeu i americà, s'aniran nacionalitzant i representaran una major aportació de votants que els joves nacionalistes on els xiquets de Mas tenen tanta confiança. Els nous catalans, com s'ha vist al Quebec, tendeixen a identificar-se amb la nació gran –Espanya o Canadà- i no veuen amb simpatia les apostes secessionistes.
Però els sobiranistes de CiU semblen bloquejats per una visió de Catalunya que cada vegada s'allunyà més i més de la realitat del país on viuen. Potser a les comarques encara tindran força, però a la Catalunya metropolitana comencen una decadència de la qual s'aprofitaran tant el PSC com el PP.
