La Veu de Catalunya

Un candidat sense complexos

Aquest dissabte, Alberto Fernández, ha presentat els eixos del seu programa electoral. És un programa que parla clar dels problemes que realment interessen a la majoria: immigració il·legal, inseguretat, incivisme, encariment dels habitatges, insuficiència dels serveis per atendre als nens, a la gent gran i a les persones amb dependències. A la majoria el que els interessa és això, no el debat obsessiu de la majoria de polítics catalans que entenen la política com un instrument de disposició i redistribució de poder polític.

La passada legislatura ens varen passar tres anys parlant de la reforma estatutària. Ara tenim nou Estatut i, deixant de banda el que passi al Tribunal Constitucional, seguim sense afrontar els problemes de fons. Perquè tenim una classe política que li importa més construir una nació que no pas governar el país que realment existeix. De fet, hem tornat als mateixos guirigalls de l'anterior legislatura, però multiplicats, amb el Govern de Catalunya en subhasta per veure qui és més independentista.  

Com és lògic tot això comporta un enorme descrèdit de la política, un enorme desprestigi de les institucions i un allunyament dels ciutadans de la seva classe política i també de les seves institucions. Perquè tenim uns polítics que només parlen dels seus problemes interns, no pas dels problemes de la gent normal que no viu de la política i que paga els seus deutes amb l'esforç de la seva feina – sense condonacions a mida- .

No ens mereixem uns polítics que ens menyspreen i viuen en un món que no té res a veure amb la majoria de nosaltres. Alberto Fernández és un candidat que diu sense ambigüitats el que creu que cal fer per donar respostes als problemes reals de la gent. I està fent camí malgrat les dificultats de l'entorn mediàtic, on el discurs dominant és el del Tripartit o, en el seu defecte, el del grup de joves talibans que envolten a Artur Mas. Ho fa perquè a Catalunya creix el nombre de persones que, més enllà de la seva tradició política cap a l'esquerra o cap a un nacionalisme moderat, comencen a estar tips de les polítiques políticament correctes.  I si a això afegim l'enfonsament de Ciutadans, que no pot parlar de res més enllà de la llengua perquè es barallen, crec que les perspectives del PP a Barcelona són molt bones.

laveudecatalunya@gmail.com

# posted by Emiliano Jiménez @ 10:34 a. m.