dissabte, de maig 12, 2007
Immigració i delinqüència (martes)
Immigració i delinqüència
A Estats Units la immigració il·legal és un delicte en si mateix. A Espanya només és una falta administrativa, que té conseqüències no penals. Potser això explica perquè ens consta tant controlar la immigració il·legal, però això és un altre tema. Perquè en qualsevol cas, la majoria dels immigrants –inclosos els il·legals- no cometen actes delictius. Fer aquesta afirmació no implica negar altres evidències.
Primera. La prevalència d'immigrants il·legals entre la població que comet delictes. Les nostres presons tenen una població d'immigrants, particularment de persones que han entrat de forma il·legal, que supera el seu percentatge a la població en general.
La solució de regularitzar és una solució trampa. Perquè si dones papers i no fas una política de fermesa en l'expulsió dels il·legals, dones el missatge que el que importa no es tenir papers sinó aconseguir entrar per la finestra. Ara som el país del món que capta més immigració després dels Estats Units i és evident que la nostra economia no és la segona del món. Tard o d'hora vindran els temps difícils i llavors tindrem un problema espectacular.
Segona. No podem negar per més temps que l'islamisme radical és una amenaça real. Som el país occidental que ha partit més els seus atacs després dels Estats Units. Els musulmans espanyols són en la seva majoria persones pacífiques, però tenen actituds ambigües envers l'islamisme radical. A Itàlia el Govern progressista ha exigit als musulmans la signatura d'un compromís d'acceptació dels valors polítics de la democràcia occidental. A Espanya mirem en altra direcció.
Tercera. La teoria progressista que afirma que la culpa dels delictes és la pobresa ignora dos fets. El primer és que la majoria de les persones que viuen en una situació de pobresa o de dificultat econòmica no cometen delictes. I que hi ha molta gent que no es gens pobre que comet delictes. El segon és que l'home i la dona són lliures per decidir el seu destí. Els progressistes tendeixen a difuminar la responsabilitat personal en un discurs eteri sobre les estructures socials.
