dissabte, de maig 12, 2007
Un mal negoci pels catalans
Un mal negoci pels catalans
En la guerra política –particularment en la campanya electora, tot i que avui dia les campanyes són permanents- qui controla el camp de joc –els temes de debat- té un important avantatge sobre el seu adversari.
En teoria unes eleccions territorials –autonòmiques i locals- tenen una diversificació intrínseca; tanmateix, com va passar a les eleccions parlamentàries als Estats Units, els temes nacionals –particularment en aquest temps d'eleccions mediàtiques- tendeixen a dominar les diferents batalles territorials.
Els socialistes intenten jugar amb la recuperació dels temes de les eleccions generals del 2003 –particularment amb la guerra d'Iraq- complementats pel discurs de culpabilització del PP de l'atemptat islamista del 11M-, plantejant també les eleccions com una oportunitat per reforçar ZP en el seu projecte de negociació amb ETA i de revisió del model constitucional espanyol.
El problema dels socialistes és que tots els escenaris de victòria el porten a estendre a la resta d'Espanya el model del Tripartit: pactes amb els comunistes i amb els nacionalistes independentistes. I és aquí on potser els socialistes poden trobar-se amb una sorpresa. A fi de comptes, molts socialistes són també molt espanyols i no els agrada gens tenir que anar de la ma de partits que no comparteixen els seus valors nacionals.
El PP intenta, per la seva banda, trencar l'estratègia socialista, presentant-se, per un costat com el partit que defensa un mateix discurs nacional a tota Espanya; i per l'altra com el partit que vol mantenir el model d'Estat pactat en la Constitució de 1978, el que suposa dir NO a una negociació política amb ETA i dir NO a les rendicions parcials de Zapatero (alliberament parcial de De Juana, legalització parcial de candidatures blanques de Batasuna, disposició a lliurar Navarra al País Basc....).
A Catalunya el discurs i el clima dominant tendeixen a mirar amb simpatia les jugades maquiavèliques de ZP. A la resta d'Espanya les coses són diferents. Una victòria de les posicions de ZP a Catalunya és compatible amb el seu enfonsament a la resta d'Espanya. Del si guanya ZP, guanya Catalunya, podríem passar a Catalunya perd amb ZP. I això és un mal negoci per aquest país. Anirem millor pactant amb l'Espanya real que no pas persistint en el somni de canviar Espanya contra el PP.
