dilluns, de juny 18, 2007
El cànon nacionalista i d’esquerres
El cànon nacionalista i d'esquerres
El més absurd de les llistes d'escriptors seleccionats per repr esentar la cultura catalana és que han estat escollits pels directius polítics de l'Institut Ramon Llull. No han es tat escollits per les editorials, que seria el més normal, sinó que han estat seleccionats per polítics amb criteris polítics. I el resultats és que el llistat discrimina a qualsevol escriptor català que tot i escriure en català no sigui nacionalista o no sigui d'es querres. Posem un exemple. Valentí Puig no apareix en la llista que he consultat a http://www.frankfurt2007.cat/ (http://www.llull.cat/llull/estatic/cat/arxius/llista_cat.doc ). Valentí Puig ha escrit en català, però ni és nacionalista ni és d'esquerres. Segurament si ens posem a mirar amb més atenció trobaríem més exemples d'aquesta visió política del que és la cultura catalana.
El problema no és només la llengua sinó el fet que el Govern ha decidit que és o que no és representatiu de la nostra cultura. Cosa que només fan al món països com Cuba, Corea del Nord, Iran, Xina, Líbia i altres exemples de democràcies avançades .
A la Catalunya del Tripartit el peatge a pagar per ser acceptat en el cànon cultural és ser nacionalista o d'esquerres, i millor si sumem els dos elements. La dreta cultural catalana o el no nacionalisme no existeixen com a opcions legítimes, amb independència que escriguin en llengua catalana. La llengua és una excusa però el que importa és la ideologia, ser nacionalista o ser d'esquerres.
Aquest és el veritable frau de Frankfurt: el sectarisme ideològic que mostra ERC amb el permís del PSC i d'IC. El que anirà a Frankfurt serà només el cànon intel·lectual de les esquerres i els nacionalistes , no una representació plural de la cultura catalana. I això ho haurem de pagar els que no som ni nacionalistes ni s'esquerres. No cal dir que si el Govern del PP o el Govern de CiU hagu essin fet això en sentit contrari, l'escàndol seria impressionant. Però quan aquestes coses les fan les es querres s'imposa un silenci de complicitat.
