dijous, de juny 28, 2007
El somni de Ciutadans.
El somni de Ciutadans.
Miguel de Unamuno va escriure una paràbola on expressava la distància entre el coneixement objectiu i subjectiu en l'experiència humana.
Unamuno ens parla de l'alzina i ens proposa tres formes de pensar-hi. La del pintor, la del fuster i la del porquerol (porquer en català més comú). El primer es fixarà en el joc de colors, llums i ombres de l'alzina. El segon en el valor econòmic de la fusta. I el tercer –abans dels
La poden contemplar un pintor, un fuster i un *porquerizo. El primer s'extasia amb els jocs de colors, les llums i les ombres. El segon es deté en la fusta, amb la qual fabricaria possibles mobles. L'últim ambicionaria (abans dels pinsos industrials) les glans per als seus porcs.
Amb Ciutadans ha passat una cosa similar. Els intel·lectuals han vist només una mena d'acadèmia aristotèlica de mestres del pensar. Els ideòlegs –que volen convertir les idees en acció i volen fer de tot grup d'homes una comunitat de creients- volen crear una comunitat de valors. I després tenim els aspirants a polítics professionals, que volen controlar els recursos i els mecanismes de poder.
Les batalles que tindran lloc aquest cap de setmana expressen la confrontació de subjectivitats. El que és objectiu, parlant de Ciutadans, no de les alzines, és que el que podia haver estat un gran moviment transversal de combat al nacionalisme, ha esdevingut un partit més, que en lloc de sumar divideix el vot no nacionalista a Catalunya i afavoreix al PSC i a Zapatero.
