dissabte, de juny 23, 2007
L’experiència de Balears
L'experiència de Balears
L'experiència de Balears indica que els nacionalistes, sempre que tenen una mínima possibilitat de pactar amb els socialistes i les esquerres, ho faran. Per una raó elemental: les esquerres o són nacionalistes o han arraconat els seus principis nacionals espanyols en favor de la possibilitat de arraconar al PP.
Això no vol dir que els nacionalistes no puguin pactar amb el PP; però només ho fan quan no tenen altra alternativa. CiU voldria que el PP fos derrotat per la mínima a les eleccions espanyoles, per canviar la Generalitat de Catalunya per La Moncloa. Però això és un somni sense esperances. Perquè en el cas que el PP guanyés al PSOE i el vot de CiU fos la clau per fer a ZP president, els socialistes catalans abans trencarien amb els socialistes espanyols que donar el Palau de la Generalitat a Mas. ZP ho sap. Sap que si intenta forçar a Montilla a deixar de ser president de la Generalitat només aconseguirà el trencament definitiu i formal del socialisme espanyol.
Però tot i aquestes realitats, bona part de CiU prefereix que governin els socialistes espanyols, sobre tot amb un president sense conviccions nacionals fortes, com és ZP, que no arriscar-se a que governi un PP que té clares les seves idees sobre el que és Espanya com a nació plural.
Cal afegir un element addicional. Els nacionalistes de dretes tenen por que un PP governant a Madrid els pugui erosionar el seu propi espai electoral, sobre tot en els sectors més moderats o menys nacionalistes. Això es va veure a Catalunya entre 1996 i el 2003, quan el PP català va avançar a costa de CiU a les eleccions autonòmiques i generals. Perquè a Catalunya hi ha un vot poc ideològic que, en funció de l'escenari de competició, pot decantar-se per la força conservadora més ben situada. I si el PP governés, llavors CiU tindria més dificultats per conservar part del seu electorat. Per això, prefereixen que governi el PSC.
Tot això vol dir que qui no vulgui governs d'esquerres el que millor pot fer és votar al PP. Votar als nacionalistes, fins i tot quan afirmen que no són d'esquerres, és una forma com qualsevol altra de recolzar als socialistes.
