dimarts, de juny 19, 2007
Silenci enfront de la guerra civil palestina
Silenci enfront de la guerra civil palestina
Els progressistes catalans que sempre criden quan els pales tins són matats per israelians, callen i miren en altra direcció, quan els morts els provoquen els propis palestins. És un exemple de mentalitat dissociada, que predica certa moral en funció de determinats interessos polítics. En aquest cas, el que menys els importa és el que passi als pal estins. Els palestins són només una excusa per atacar a Israel i sobre tot per atacar als Estats Units.
En el món real les democràcies occidentals no sempre poden es collir lliurement els seus aliats. A vegades han d'escollir entre el mal pitjor i el mal menor. Qualsevol elecció entre Fatah i Hamàs és una elecció tràgica. Hamàs és un moviment sostingut per Iran amb una vocació fonamentalista islàmica, que vol destruir Israel i recolzar la revolució islàmica mundial. No són el mateix de Al-Qaeda, però els seus objectius estratègics pretenen derrotar les democràcies occidentals i ensorrar qualsevol possibilitat d'evolució democràtica als països àrabs. Fatah és un vell moviment polític, que tot i les seves ambigüitats i contradiccions, tot i mantenir sectors que segueixen apostant pel terrorisme i la destrucció d'Israel, té una visió més pragmàtica que Hamàs. Amb Fatah hi ha una oportunitat per dialogar, sempre que sigui capaç de derrotar les seves faccions més radicals. En canvi Hamàs és un moviment que no vol dialogar, que considera les treves i les converses com a armes dins de la seva estratègia militar.
Com és obvi, els nostres progressistes no condemnen a Hamàs pel seu cop d'Estat. Un cop d'Estat que ha creat un territori a Gaza en mans d'una organització terrorista. Permetre que Gaza segueixi en mans d'aquests terroristes és una bomba de rellotgeria que ens pot esclatar a tots. Cal una intervenció internacional que derroti als terroristes, abans que els israelians acabin perdent la paciència.
Però no oblidem que els qui mouen els fils de Hamàs són Síria i Iran. Mentre la comunitat internacional no prengui una postura ferma per enfrontar-se a aquests dos països, els terroristes mai seran derrotats.
